A les 21:30 h Sant Llorenç encara era un carrer del centre en una nit de divendres qualsevol de tardor. Plenes les tauletes en el carrer dels establiments hostalers i algun grup de joves en viatge a la diversió que proporciona tot un futur per davant. Un poc de vent i temps de jaqueta.
Si alguna persona aliena a la programació festera haguera creuat el cantó pinyó a les 21:45 h podria haver arribat a pensar que alguna cosa estava passant, però sense desxifrar que en uns minuts Alcoi posaria una fita en la història de la pandèmia per covid-19. La discreció era encara total, però ja amb signes.
Poc a poc arriben cares emocionades. Mentre els músics de la Unió Musical de Llutxent comencen a dibuixar la formació, alguns festers i algunes festeres fan rogle per darrere d’ells. Una parella major es fa un granissat, ell cafè gelat i ella aigua llimó. En la finestra d’un dels bars, un grup d’amigues miren per si el murmuri que ja sembla sentir-se és que la cosa ja va. Arriben les autoritats, tímidament el públic es col·loca a la voreta de les voreres i una dona ix al balcó des del segon del número 3.
Comença la percussió. Un, dos, tres colps. I un ai. Un sospir col·lectiu convertit quasi en un sord xiscle deixa escapar l’emoció continguda. Sí, sona la Festa. Encara que siga 15 d’octubre hi ha entradetes. Encara que hem de tindre molta precaució és moment de gaudir. Encara que fa quasi dos anys de l’última vegada que va haver música al carrer, és Mig Any.
Els festers i les festeres formen per davant de la banda. Està tota la Filà. Són els Almogàvers. Aquesta vegada van a baixar Sant Llorenç, recorregut covid, però el que realment baixen és la barrera de les emocions d’un poble per veure retornar les tradicions després d’un temps d’esforços que sols sabrem valorar en passar els anys. Ara toca tindre trellat i fer possible que la normalitat real es quede a viure.
Primers compassos. Sona ‘Almogàver i alcoià’. Un altre ai. Un altre sospir col·lectiu convertit aquesta vegada en crit a l’esperança. Aplaudiments i ulls humits. Dos colps de timbal i silenci. Toca recordar els que no han pogut vindre. Els que se’n han anat per la llei de la vida, però de manera especial als 233 alcoians que fins ara s’ha cobrat el nou coronavirus. Minut de silenci total. Sols el cant dels grills deixa un fons de banda sonora a l’impressionant homenatge.
De nou uns colps de percussió per a posar en avís als músics. Sonen poc més de catorze notes de l’Himne de Festes. Pels de punta, abraços. Silenci breu i de nou ‘Almogàver i alcoià’. Arranca la festa. El grup al voltant dels músics es desplaça carrer avall. En l’esquadra més pròxima a la banda, l’alcalde, president de l’Associació de Sant Jordi i càrrecs festers formen amb Sant Jordiet de cap. Tots pensen en un altra baixada per Sant Llorenç, la d’abril de 2022. Serà possible, si no li perdem el respecte al virus.
